Aquest postgrau dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció de la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.

Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 250 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.

El postgrau s'iniciarà el 18 d'octubre de 2019 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 4 de juliol de 2020.

Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 8 sessions presencials a Girona, Barcelona, Olot, Vic i Figueres i una al País Basc.

Per superar aquest postgrau s'ha d'elaborar un projecte professionalitzador o efectuar unes pràctiques en serveis, projectes i programes de resolució de conflictes i mediació.

Per exemple, en algun dels diferents serveis de mediació ciutadana que hi ha a Catalunya que al capdavant tenen com a coordinadors o mediadors a exalumnes del Postgrau.

En despatxos de mediació de professors i professores del postgrau.

En els projectes pilot de mediació esportiva posats en marxa en clubs de futbol com la Unió Esportiva Sant Andreu i en el Girona FC o en el waterpolo en el Club Natació San Andreu han nascut del postgrau i han permès als estudiants l'aplicació dels coneixements adquirits.

En els diferents serveis de mediació nocturna- Platja d'Aro, Callela, Badalona, Castelldefels, L'Hospitalet de Llobregat, Cambrils, Girona, Camprodon- que des del 2015 estem impulsant.

Any rera any, aquest postgrau obté valoracions molts positives dels seus estudiants. Les podeu consultar al canal de Youtube ResolucioconflicteTV.

Més informació, preu i matrícula.

Article d'opinió publicat al Diari de Girona el 12 d'abril de 2019.

El delegat del primer equip de futbol de l'RCD Espanyol, José María Calzón, va posar el seu càrrec a disposició del club arran dels fets del passat dissabte a Montilivi a causa dels insults amb les paraules «negre de merda» a un aficionat del Girona FC quan l'expedició blanc-i-blava va ser rebuda al partit que enfrontava els dos clubs amb crits de «a Segona, a Segona».

Davant d'aquest fets, espero que el club blanc-i-blau no accepti la seva dimissió amb l'objectiu abans de gestionar el conflicte de forma satisfactòria. M'explico.

Aquest postgrau dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció de la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.

Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 200 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.

El postgrau s'iniciarà el 19 d'octubre de 2018 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 29 de juny de 2019.

Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 8 sessions presencials a Girona, Barcelona, Olot, Vic i Figueres i una al País Basc

Per superar aquest postgrau s'ha d'elaborar un projecte professionalitzador o efectuar unes pràctiques en serveis, projectes i programes de resolució de conflictes i mediació.

Per exemple, en algun dels diferents serveis de mediació ciutadana que hi ha a Catalunya que al capdavant tenen com a coordinadors o mediadors a exalumnes del Postgrau.

En despatxos de mediació de professors i professores del postgrau.

En els projectes pilot de mediació esportiva posats en marxa en clubs de futbol com la Unió Esportiva Sant Andreu i en el Girona FC o en el waterpolo en el Club Natació San Andreu han nascut del postgrau i han permès als estudiants l'aplicació dels coneixements adquirits.

En els diferents serveis de mediació nocturna- Platja d'Aro, Callela i Badalona- que des del 2015 estem impulsant.

Any rera any, aquest postgrau obté valoracions molts positives dels seus estudiants. Les podeu consultar al canal de Youtube ResolucioconflicteTV.

Més informació, preu i matrícula.

El proper dimecres 26 de setembre el Colpis, en motiu de la presentació de la 14a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, es realitzarà la conferència "Per què la política és tan polèmica i conflictiva?", a càrrec de Toni Aira, periodista i doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull.

Amb 13 edicions impartides ininterrompudament en diferents modalitats i amb més de 200 professionals en actiu, aquest postgrau va ser pioner en l’anàlisi i el tractament de la conflictivitat pública i encara avui és l’únic dedicat exclusivament a aquesta àrea de coneixement i d’intervenció.

El postgrau -homologat pel Centre de Mediació de Dret Privat de la Generalitat de Catalunya- permet als estudiants adquirir eines a nivell de recerca acadèmica, i realitzar investigacions que aportin un valor afegit a la gestió de conflictes. La presentació anirà a càrrec del director del Postgrau, el politòleg Xavier Pastor.

L’acte tindrà lloc dimecres 26 de setembre, a les 18h, a la seu del Colpis. L’assistència és lliure prèvia inscripció al següent formulari

Cada vegada més hi ha increment de les desigualtats, fent-se evident en barris de poblacions catalanes; dificultats econòmiques per part de les famílies, reflectit en una taxa d’atur molt elevada; increment dels llançaments i desnonament, en llars sense cap mena d’ingrés.

El dilluns 18 de gener de 2016 a l'Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona es va celebrar la jornada anual “Promovent la convivència veïnal als municipis”. En aquestes jornades es presenten els resultats dels diferents serveis municipals de mediació de la demarcació de Barcelona.

Amb aquest objectiu, enguany ens varen convidar per fer de moderadors relators en una taula rodona, que es titulava "Convivència entre veïns. Una mirada al paper de la gestió de conflictes en les comunitats veïnals"
 
En la taula, a través dels seus participants, destacaven dues visions dels actors que tenen un paper en la comunitat:

Però més enllà d’aquestes dues visions, hem de tenir en compte el context en el qual ens trobem i que predisposa a un increment de la conflictivitat en les comunitats veïnals, i això és precisament el que defensava en la relatoria d’aquesta taula rodona. Quin és aquest context? Algunes dades rellevants, apunten a que:

1) Cada vegada més hi ha un increment de les desigualtats, fent-se evident precisament en molts dels barris de les ciutats i poblacions Catalanes.

2) Dificultats econòmiques per part de moltes famílies reflectit en una taxa d’atur molt elevada (19,88%), en la destrucció permanent de la ocupació, en un increment de la taxa de morositat en les comunitats (el 2011 la morositat va créixer un 60%), en un increment dels llançaments i desnonament, i en un increment de les llars sense cap mena d’ingrés (95.100 el 2014).

3) Ens trobem també amb comunitats veïnals que reflecteixen la diversitat de la societat. Actualment el % d’immigració es situa al 15,7% però en molts dels barris de les ciutats, com per exemple a Salt, aquest % es pot multiplicar de forma exponencial.
 
Per tant, ens trobem davant un context que predisposa a un increment en les dificultats de les famílies d’arribar a finals de mes – i això inclou dificultats evidents per pagar les quotes de la comunitat- , a que es produeixi un increment de les desigualtats no només entre barris sinó que ens trobem amb símptomes de desigualtats evidents en les comunitats, i en un augment de les problemàtiques que afronten els nostres veïns a causa de l’augment de l’individualisme.

 

En conseqüència, actualment tenim la visió d’una comunitat aparentment molt allunyada dels seus veïns i veïnes. Una comunitat on les persones no compleixen tres elements essencials del que seria una pauta convivencial: proximitat, coneixença i confiança. Però aquesta no és ben bé la realitat, sinó que és el que es visualitza no el que realment existeix, i precisament les experiències de projectes de gestió alternativa o els serveis de mediació contraposen aquesta idea.
 
En definitiva, des de la gestió positiva de conflictes i des dels serveis de mediació es posa la mirada en els veïns, en les seves relacions i en aquelles dificultats i problemàtiques que enquisten la convivència veïnal. Per tant, s’ha de tenir en compte que la gestió alternativa de conflictes és una oportunitat per els municipis per treballar aspectes fonamentals com: la transformació social i la participació dels veïns en la gestió de les seves problemàtiques, en la difusió de un nou tipus de veïnatge basat en la proximitat i en l’atenció a les dificultats dels veïns, en la capacitació a les persones en la gestió de les seves problemàtiques i en promoure la convivència i el respecte a l’altre.
 
Així doncs, i per acabar, la gestió alternativa de conflictes esdevé una oportunitat per fer protagonista al veí, per treballar en què aquest sigui el que agafi les regnes de la comunitat i la convivència, i una manera de construir un nou model d’atenció al ciutadà. Un model que s’ha de basar en la transparència, en l’atenció a les causes i factors dels conflictes, i en l’exigència d’oferir a la ciutadania uns serveis públics de qualitat.

Com cada any iniciem les vacances amb ganes de descansar, però també amb l'ull posat a la tardor en una formació que ens ajudi a millorar professionalment.

Per al 2015-2016, teniu la 11 edició del postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació comunitària que ha permès a més de 150 professionals formar-se i inserir-se en aquest àmbit de coneixement i laboral.

I una novetat, la 1a edició del postgrau en Resolució de Conflictes i Mediació familiar sistèmica. Aquest postgrau parteix d’una visió àmplia i sistèmica de la família i de les crisis o problemes que la poden afectar al llarg del cicle de la seva vida, tenint en compte la gestió dels conflictes de parella.

El llibre "Conflicte Públic. 30 articles breus sobre Resolució de Conflictes" de Xavier Pastor i amb la col·laboració d'Eduard Carrera ha guanyat el Premi Civisme en la modalitat d'assaig que organitza i entrega la Generalitat de Catalunya.

Aquest premis, convocats per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família, estimulen i premien accions i treballs, fets des d'àmbits professionals i franges d'edat ben diferents, que tractin els valors cívics o que en proposin reflexions i actuacions.

Aquests premis tenen l'antecedent històric en el Premi Prat de la Riba, que la Generalitat de Catalunya va instituir l'any 1935 per guardonar el millor llibre sobre formació i educació cívica.

En concret, "Conflicte Públic. 30 articles breus de Resolució de Conflictes" ha guanyat la 32a edició del Premis Serra i Moret per a obres i treballs sobre civisme en llengua catalana.

L'obra guanyadora recull un conjunt d’articles publicats en la premsa catalana on s’expliquen de forma atractiva i pedagògica conflictes públics i formules provades per a la seva gestió i Resolució positiva i amb èxit.

Carles Puigdemont, alcalde de Girona i diputat al Parlament de Catalunya
"Conflicte Públic és un manual d'instruccions que ajudaria a molts alcaldes a resoldre conflictes"

Jordi Xargayó, director del Diari de Girona
"Els articles que formen aquest llibre són un aposta pel periodisme de futur, pel periodisme d'anàlisi"
 

D'esquerra a dreta, Eduard Carrera i Xavier Pastor recullen els guardons del Premi de Civisme 2014 en la modalitat d'assaig que els entrega la Consellera de Benestar Social i Família, Hble. Sra. Neus Munté, i el director general d'Acció Cívica i Comunitària, Sr. Ramon Terrassa. Foto d'Ariadna Giménez.

 

Aplicables als conflictes públics actuals, les següents reflexions són producte de la taula rodona amb el mateix títol en què vam participar el passat 25 de setembre a la Fundació Universitat de Girona amb motiu de la presentació de la 9a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG.

El conflicte, present en tots els temps com a confrontació i lluita d'actituds, interessos i percepcions entre dues o més persones i/o grups, ha esdevingut un fenomen que ens permet entendre i explicar el funcionament de la societat. El conflicte s'assoleix per mitjà d'una escalada de manifestacions de disgust, desaprovació, tensió fins a greus i violents atacs personals. En tot el procés, les emocions són molt importants.

En el passat, en aquesta situació, lluitaríem i en els pitjors dels casos, fugiríem cedint. Tindríem un guanyador i un perdedor, però no una solució. Avui sabem el que funciona: dotar-se d'una actitud positiva, centrar-se en el motiu de la discussió, analitzar les causes, generar un nou escenari d'acostament i de diàleg, negociar una solució satisfactòria per ambdues parts. Si amb un conflicte personal això no és fàcil, amb un de públic encara ho és menys. Creix la dimensió, el nombre d'actors i l'espai és visible per tots. Afecta la ciutadania, que té la capacitat d'implicar-se i participar; els governs, com a responsables de l'estabilitat i seguretat social i, per tant, de donar-li resposta; als mitjans d'informació que fan que sigui públic, publicitant i informant la seva existència.

Precisament avui la informació es basa en fets i en paraules, però el discurs pren més rellevància que les actuacions. Les paraules dels polítics es converteixen en elements del conflicte públic. Per això molts dels representants polítics utilitzen l'amenaça inherent al conflicte per convertir-lo en oportunitat.

Però en la política intervenen altres actors com associacions de veïns, tècnics, empreses o fins i tot els mateixos periodistes que faciliten que el conflicte estigui més a prop d'una solució de consens com més públic sigui el seu debat.

Davant d'un conflicte públic, la política hauria d'esdevenir la principal força estabilitzadora capaç de gestionar-lo i també de convertir-lo en una oportunitat per reforçar la cohesió social. És evident que la manera de fer política ara és incapaç de resoldre els problemes i els conflictes d'unes societats cada vegada més complexes, perquè les seves formes encara es troben ancorades en el passat.

L'única manera de gestionar amb alguna probabilitat d'èxit els conflictes públics passa per complementar la democràcia representativa amb la deliberativa. La incorporació de criteris ciutadans en la definició de les polítiques públiques per generar la intel·ligència col·lectiva necessària per arribar a acords i posicions de síntesi. Recordant, però, que la política està obligada a decebre, ja que la seva feina no és satisfer les nostres preferències personals, sinó prendre decisions col·lectives.

En aquest sentit, es fa més imprescindible efectuar una diagnosi del conflicte, quines són les parts implicades; i sobretot, què l'ha originat. Una bona anàlisi ens permetrà trobar la millor solució, o ?al?menys, ens servirà per saber què grinyola, abordar-ho i intentar evitar els seus efectes negatius en el futur. En aquests casos, la pregunta elemental és: "per què?" Sabent el que ha passat, podrem entendre-ho, esbrinant les causes i trobant la clau. Aquesta és la pregunta que s'han de formular totes les parts, per responsabilitat, per intel·ligència col·lectiva i per resoldre el conflicte. Els mitjans de comunicació i els professionals de la informació tenen l'oportunitat de fer les preguntes oportunes col·laborant en la resolució del conflicte.

En el terreny pràctic, cal comptar amb les eines i habilitats necessàries per gestionar positivament el conflicte, facilitant que sigui percebut com a negatiu i aportant certeses de com abordar-lo perquè esdevingui una oportunitat. El conflicte ben gestionat genera un conjunt de canvis que ens poden permetre avançar com a societat, deixant de banda plantejaments simplistes que únicament fan que guanyin uns, a costa d'altres.

En definitiva, la capacitació de les persones per entendre i atendre els conflictes positivament pot donar lloc a un nou paradigma on la política de la qual parlàvem, desprestigiada i inoperant en molts sentits, pot esdevenir l'eina ciutadana per convertir els conflictes en oportunitats que reforcin la cohesió social.

I és que en el conflicte públic amenaça i oportunitat són elements que es complementen. Amb el conflicte s'incorpora l'amenaça com un element intrínsec que ens ha de servir per veure-hi una oportunitat. En política trobem multituds de conflictes diferents, tot i que a mesura que transcorren les posicions s'endureixen. Alguns es donen en espais de confrontació esperats (l'hemicicle d'un parlament, la sala de plens...) i d'altres en entorns inesperats i, potser, inapropiats (mitjans de comunicació o òrgans interns de partit). Els ciutadans donen per bona la confrontació quan afavoreix la millora de la societat o garanteix l'exercici dels seus drets i deures; i com a dolenta, quan només beneficia uns i perjudica els altres.

Al cap i a la fi, el conflicte no és negatiu ni positiu, el que el fa ser d'una manera o d'una altra i ens permet assolir solucions satisfactòries és el seu tractament, la seva gestió i resolució.

Cinc experts, entre els quals Xavier Pastor -director del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona i consultor dels Estudis de Conflictologia de la Universitat Oberta de Catalunya-, defensen el model local català i esmenten i critiquen aquells aspectes de la reforma del món local plantejada pel Govern espanyol que obren un conflicte ja que no té en compte les particularitats catalanes ni tampoc la bona valoració per part dels ciutadans d'aquestes administracions. Els experts aplaudeixen qualsevol mesura que serveixi per augmentar la transparència i la regulació.



 

Entrevista de Bernat Ferrer a Xavier Pastor el 03/02/2013 al Nacio Digital

Xavier Pastor: «Costa de creure que el conflicte es resolgui el 2014»

Per facilitar que s'acabi, i s'acabi bé, "cal treballar amb l'entorn, fent que l'altra part se senti còmoda", sosté l'expert en Resolució de conflictes de la UdG























El politòleg i conflictòleg Xavier Pastor, director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), ha publicat el llibre digital Conflicte Públic. 30 articles sobre la Resolució de Conflictes (Amazon), en què analitza com s'han resolt diverses problemàtiques, des d'alguns protagonitzats per bandes llatines al que va viure la selecció francesa de futbol, la situació interna del PSC o els xocs que constantment es donen en governs de coalició. Aplicada la metodologia al cas català, apunta quins passos s'hauran d'anar fent perquè el conflicte Catalunya-Espanya es resolgui.

-Sosteniu que el conflicte, per ell mateix, no és ni positiu ni negatiu. Però, generalment, la percepció existent és que és negatiu...

-El conflicte és un element que fa trontollar la normalitat, d'allò que entenem que és normal. Però depenent de la gestió que se'n faci, pot desembocar en alguna cosa positiva o no. Per exemple, amb la Declaració de Sobirania hi va haver un conflicte molt interessant: un cop CiU i ERC la van presentar, la resta de formacions s'hi van oposar. Aquest conflicte es va gestionar de manera que ningú quedés fora, tothom va poder dir-hi la seva, i finalment s'hi va sumar ICV-EUiA i una part de la CUP. Aquest va ser un exemple positiu i interessant de gestió d'un conflicte que va acabar esdevenint una oportunitat per a totes les forces polítiques i per al país. En la resolució d'un conflicte, busquem que tothom que hi està implicat pugui dir-hi la seva.

-En aquest sentit, Artur Mas es va entrevistar dijous amb el rei d'Espanya, un altre actor del conflicte Catalunya-Espanya. Es podria entendre com un pas més en la busca d'una resolució?

-En tot conflicte has de forçar la màquina perquè tothom parli, perquè es mulli, passant d'una posició a un interès. Ara es veurà com es mou Madrid, si és que es mou, però el conflicte consisteix en tensar i destensar.

-Si en un conflicte una de les dues parts no es mou, què passa?

-O bé cal tensar més la situació, intentant fer-la moure com sigui, o bé, com s'ha fet al nord d'Irlanda, cal intentar treballar amb l'entorn, fent que l'altra part se senti còmoda a partir del que li diu el seu entorn. El procés al nord d'Irlanda va permetre que política passés per sobre de la violència gràcies sobretot a uns mediadors internacionals que van ajudar a reconduir la situació. Aplicat a Catalunya, això ja s'ha començat a fer, amb viatges a fora intentant buscar complicitats, perquè l'entorn sigui propici a la resolució del conflicte, que a fora hi hagi un clima favorable.

-Per què el Regne Unit va decidir moure's en el conflicte nord-irlandès?

-D'una banda, es va moure perquè la cultura del diàleg té més anys que aquí. Però el que de debò fa moure la gent, és imaginar-se el futur. Si no, només reacciones sobre una realitat. Davant d'una amenaça, amenaces. El que es tracta és imaginar-se el futur d'Espanya en el cas que no es pogués fer un referèndum: tot anant a pitjor, tensions territorials cada cop majors, boicots econòmics, la possible aparició d'algun moviment terrorista... Cal imaginar-se el pitjor escenari i, un cop imaginat, has de buscar el millor escenari per a tots.

-Però els interessos de l'independentisme són del tot contraposats als de l'Estat.

-Coses més complicades s'han vist. En el fons, no es tracta de trencar res a ningú. Cal demostrar que aquesta és una situació de "normalitat", o si més no que l'entorn t'expliqui que no és una situació 100% anormal, que et digui que a d'altres llocs del món ja n'han parlat... Perquè, si no et sents còmode, la teva sensació sempre serà de por, i et tancaràs. Això, de fet, és el que ens diu Europa, que intentaran facilitar el clima, però qui s'ha d'entendre és Madrid i Barcelona.

-Per bastir tot aquest marc, creieu que hi ha prou temps d'aquí al 2014?

-Aquest és un conflicte de llarga durada, i no pots pretendre que es resolgui en dos anys, no és gaire realista tenint en compte en el context actual i amb els anys que dura el conflicte. Costa de creure que es pugui resoldre en dos anys. Tothom està molt motivat amb el 2014, però hem de tenir clar que el procés ve de molt lluny, i l'experiència en altres conflictes similars ens diu que és necessari tenir i donar temps perquè les parts s'asseguin a parlar.

-Per tant, què passarà el 2014?

-Serà un punt d'inflexió molt important, però un més dels molts que es donaran a partir d’ara en un procés democràtic i pacífic. Com una fase més que ens permet avançar. Encara no sabem quina pregunta farem. Potser no serà la que ens imaginem tots, potser no serà de caixa o faixa.... Les solucions als conflictes han de ser eficients, amb els costos justos per a cada moment, i intel·ligents, saber quina és la següent fase i quines alternatives es poden donar. Cal saber què pot acceptar cada part i què no... Aquest serà un procés amb diversos processos d'inflexió, i a cada etapa es podran negociar coses.

-Josep Antoni Duran i Lleida va revelar que l'Estat pensa que té la partida guanyada. És per això que Rajoy no percep la necessitat d'asseure's a negociar res amb Mas?

-Potser sí, però no hem d'oblidar que Espanya, econòmicament, està a Europa i ara en depèn. D'aquí, la importància de l'entorn.

Xavier Pastor."Conflicte Públic. 30 articles breus sobre la Resolució de Conflictes". 2012. Etervisual. (conté articles elaborats conjuntament amb l'Eduard Carrera)

Obra guanyadora del Premi Civisme 2014 en la modalitat d'assaig, aquest llibre és el primer a casa nostra que aborda i tracta exclusivament el Conflicte públic i ofereix claus i processos per a la seva gestió i resolució.

Aquesta publicació recull un conjunt d’articles de premsa on s’expliquen de forma atractiva i pedagògica conflictes públics, i, a la vegada, es comenten i s’apliquen formules provades per a la seva gestió i Resolució positiva i amb èxit.

Els trenta articles d’aquest llibre tracten conflictes públics, des de la seva triple vessant: 1) problemes que impliquen o afecten a les persones com a  ciutadans; 2) situacions i fets que reclamen una resposta des dels governs i les administracions públiques, com a garants i responsables de la seguretat i l’estabilitat socials; i 3) esdeveniments i declaracions d’assumptes conflictius que s’informen en els mitjans de comunicació, que esdevenen i es fan públics.

Comprar en versió KINDLE
Comprar en versió TABLETA i ordinador


Xavier Pastor
Politòleg i conflictòleg. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Autor i coautor de diferents investigacions a Catalunya i de llibres: Guia pràctica de la gestió de conflictes en el teixit associatiu i de voluntariat (2006); Mediació Comunitària i Gestió Alternativa de Conflictes. De las experiencies a la bones pràctiques (2007). Conflictes i Conflictologia (2008). Materials del Llibre Blanc de la Mediació a Catalunya (2009). Col·laborador docent de diferents Masters d'altres Universitats i Escoles de Postgrau. Articulista d'opinió al Diari de Girona i d'El Periódico de Catalunya. Fundador i soci d'IdealSolucions.



Eduard Carrera
Economista i conflictòleg. Mediador i facilitador comunitari a Olot. Coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Fundador i soci d'IdealSolucions





 

Albert Ruhí, Biòleg i professor del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), ens presenta els temes i continguts del mòdul de conflictologia ambiental, en concret els conflictes relacionats amb el medi ambient "gris" com els associats a l'ecologia més "verda".

Us presentem els docents de la 6a edició del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona: Xavier Pastor · Mònica Buscarons · Lluís Pastor · Joan Manuel del Pozo · Jaume Vendrell · Francesc Reina · Carles Lama · Quim Brugué · Pau Vidal · Belen de la Cámara · Montserrat Rodríguez · Javier Wilheim · Xavier Giro · Pilar Mas · Josep Maria Canyelles · Xavier Amat · Núria Llevot · Albert Ruhí · Jordi Gusi · Emanuela Carmenatti · Daniel Tarragó (Neopolis) · Sergi Fernández (PortaCabot) · Jil Van Eyle · Conxita Vila · Ramon Bartomeus · Oscar Negredo · Maria Teresa Seseras.

Xavier Pastor, conferenciant, professor i director del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), ens explica, aprofitant que a l'Octubre en comença una nova edició, quins son els objectius del postgrau i com és d'important la formació en l'èxit o el fracàs en la gestió dels conflictes.